Arquitectura i estructura d'un castell

Cal advertir, d'antuvi, que el que es pot observar avui en dia dels castells és únicament el seu esquelet, puix manca no sols tota la part de fusta, que era molt important, sinó també l’arrebossat de calç i arena que solia cobrir els murs. Amb tot i això anem a definir quins eren els seus elements més importants:

– La muralla: Construcció que envolta i aïlla el castell de l’exterior. Solen ser amples, entre un i dos metres de gruix i d’una alçada considerable, entre 5 i 8 metres. Poden tenir un o més recintes emmurallats.               

– Les torres: Són els elements defensius de més alçada d’un castell. Poden ser quadrades o redones i generalment estan coronades per merlets i corsera. La porta es troba al primer pis, d’aquesta forma es dificulta l’accés a l’enemic. La més important d’un castell és la torre major o de l’Homenatge, la de més alçada i la que simbolitza el poder feudal. Solen tenir alçades considerables, en alguns casos més de quinze metres i murs gruixuts, sovint de més de dos metres.

– El pont llevadís: És  un  pont  mòbil  amb  caràcter  defensiu,  que  se situava sobre la trapa, i quan es tancava pareixia una porta.

– El pendó: És un tipus de bandera utilitzada com a distintiu, senyal o insignia des de l'edat mitjana.

– El portal i rastell: Era el lloc d’accés al castell i estaven defensats, en alguns casos, per valls i pont llevadís. Si el castell tenia més d’un recinte emmurallat, cada recinte tenia el seu portal defensat.

– Les espitlleres: L’element cabdal, amb els merlets, de la defensa d’un castell. Es podia accedir fàcilment des de l’interior, observar l’enemic per l’escletxa i disparar. Hi ha de moltes formes, grans, mitjanes o menudes, i al segle XV apareixen les fetes per arma de foc, amb una part eixamplada a la base, que evolucionen aviat a troneres.

– Els merlets: Coronen les muralles i les torres, i a sobre tenien tot un taulat fet de fusta com a protecció. Eren quadrats que sobreeixien de les muralles per a protegir als soldats, que s'amagaven darrere. Hi ha de molts tipus, però generalment són rectangulars i de dimensions variades. En alguns casos tenen una espitllera al mig. Són particularment interessants els anomenats “de mantellet”, amb un tauló de fusta que hom podia moure verticalment, ja que estava sostingut per un eix a la part superior. D’aquesta forma el ballester restava protegit.

– Els matacans: Elements defensius en general de les portes, també anomenats “lladroneres”. Són espais protegits però amb la part inferior oberta, de forma que es pot vigilar la porta que està tot just a sota i disparar o llençar qualsevol cosa a l’enemic.

– La finestra saetera: És una finestra molt estreteta des de les que es llançaven fletxes i altres armes llancívoles. 

– Les corseres: Són un seguit de matacans units. Les trobem generalment coronant les torres, però també hi ha de muralla.

Construcció del castell

El castell era construït pel mestre d'obra que era l'encarregat de dissenyar el projecte, feia els plànols i supervisava la construcció. Els mestres canters triaven i tallaven la pedra.

Quan les pedres estaven preparades els manobres  alçaven el castell amb l’ajuda dels peons per juntar les pedres, els bloquets, anomenats carreus, i feien servir argamassa. 

Els fusters tallaven les fustes i feien les bigues, les bastides, les estructures per suportar els arcs, sostres, etc...

Els ferrers eren els que manejaven la "farga" i dominaven l'art de la forja. feien les reixes, claus i reforços de la portes, etc., així com la construcció i manteniment de les eines de pedrera, fonamentalment els punters que eren els que més sofrien. A més d'atendre les necessitats de l'obra, els ferrers s'encarregaven de realitzar les ferramentes de les portes i les reixes

El pintors entraven quan se n'anaven els picapedrers i els paletes després d’acabar la seua tasca. Tot i que ara veiem que la majoria de les parets dels castells estan nues amb la pedra vista, no era així originalment, ja que es decoraven amb pintures i tapissos.

Materials de construcció més corrents:

 – La pedra: Generalment utilitzaven la de la contrada, extreta al fer les valls, d’una pedrera propera o els còdols d’un riu o rierol proper. La trobem ben escairades (generalment a les cantonades i edificis nobles) més o menys escairades i sense treballar, això depenia de la part del castell que s’havia de construir. Aquestes pedres podien ser grans, de mig a un metre, mitjanes, inferiors a mig metre, i petites, de menys de 20 centímetres. Sovint les trobem barrejades en la construcció d’un castell. 

– El morter: Era fet amb calç i arena. Afegint aigua s'obtenia l'argamassa que s'usava per unir les pedres.

– La fusta: Era un element molt important en la construcció de castells, tant per les bastides per aixecar-lo, com en els diferents edificis interiors i el sostre sobre muralles i torres. Malauradament avui han desaparegut i no ens resta cap vestigi d’elements construïts amb fusta a l’Edat Mitjana.

– El ferro: Malgrat que era més important en la fabricació d’armes i ferramentes, el ferro també és un element important en la construcció de castells, especialment per a la protecció de portes i finestres, o pels rastells.