dijous, 27 de novembre del 2014

Introducció

La llista de castells que apareix en aquest blog està ordenada alfabèticament, per tant, el criteri que he seguit és ben simple. Vol dir això que el llistat no segueix un ordre en virtut de la seua  importància, ni els castells estan ordenats geogràficament, així que més neutra no pot ser. No hi he inclòs aquells castells que estaven en ruïnes o que l'aparença externa per a un servidor no presentaven aspectes interessants, és a dir, es tracta d'una tria molt personal. Evidentment hi ha diferències, ben notables, entre la categoria que poden ostentar uns i altres. D'igual manera s'hi pot trobar diferències quant a castells pròpiament dits i la resta d'elements emmurallats, que poden contenir o formar palaus o esglésies. Atés que la meua intenció no és fer cap classificació i com  no és, ni de bon tros, una llista curta, imagine que contentaré més gent. A més, l'ús que, actualment, tenen tots ells també és molt diferent. No tots es poden visitar i alguns tenen les visites un poc restringides, d'altres no són visitables perquè estan en plena restauració o perquè funcionen com a establiments hotelers o simplement perquè son propietats particulars, fins i tot alguns es venen. A la llista he incorporat dos castells ben curiosos, ja que la seua construcció es va realitzar en l'últim terç del segle XX. Per últim, advertir que per saber una miqueta més del castell en qüestió, hi he afegit al davall de cada entrada un enllaç, a fi que el visitant d'aquest blog puga, a més de contemplar la imatge, completar-la amb una informació sobre el mateix.

Per a introduir-nos una mica en el món dels castells, hem de fer referència a la seua història. Els vuit segles que va durar la Reconquesta (del 711 al 1492) per part dels regnes cristians del nord en reconquistar les terres sotmeses pels musulmans, van mantenir la Península Ibèrica en permanent estat de guerra. Tant els cristians com els musulmans van construir les seues pròpies defenses, contribuint a la gran quantitat i varietat de castells existents a Espanya. A açò, cal afegir les tensions internes entre la noblesa i la monarquia, que van ser freqüents durant la baixa edat mitjana i el Renaixement i que van derivar, en ocasions, en autèntiques guerres civils, cosa que ens farà comprendre, fàcilment, el paper que van jugar els castells i el perquè de la seua abundància a Espanya. Aquests formidables colossos s'erigiren com a manera de defensa per als assentaments en la reconquesta dels territoris perduts davant els musulmans, i com a símbol de grandesa i riquesa dels nobles cristians.

En conseqüència, Espanya ha sigut, i és encara avui, terra de castells. Des de fortaleses austeres damunt de muntanyes, fins a vertaders castells que semblen palaus en el centre de ciutats i pobles. Desgraciadament, no tots han subsistit davant el pas del temps, a conseqüència de les destrosses ocasionades per vandalisme, guerres i en molts casos a l'abandó davant la impossibilitat de sufragar les excessives despeses que el manteniment d'aquests excepcionals elements solien implicar. De qualsevol forma, a Espanya avui dia, molts estan en fase de recuperació i encara es pot gaudir de la grandesa d'unes quantes d'aquestes meravelles arquitectòniques. Amb tot i això, al nostre estat estan documentats 10.312 castells. La major concentració de castells es localitza en la província de Jaén, ja que està considerada, juntament amb Síria i Palestina, com el lloc del món amb major nombre de torres, talaies, fortaleses i castells per quilòmetre quadrat, a causa de la ubicació estratègica que tenia en les diferents batalles entre musulmans i cristians per acabar de reconquerir l'antic Al-Ándalus. Finalment, un altre nucli important de concentració de castells és la històrica regió de Castella, nom que justament deriva de castell.

Definició de "castell"

En arribant en aquest punt, potser fóra convenient definir què és un castell. La paraula castell prové del llatí castellum, que és un diminutiu de castrum i, segons la definició que aporten els diccionaris, es tracta d'un lloc fort, voltat de muralles, baluards, fossats i altres fortificacions i situat en un lloc molt alt. Té, per tant,  un marcat caràcter defensiu i és propi de l'edat mitjana. Bàsicament era el centre de comandament d’un terme, ja que garantia la seguretat i la defensa de les terres i la població. El poder del seu senyor (el castellà) provenia directament de la potència militar que li donava la fortalesa mateixa. Així que els castells van sorgir no sols per a defensar-se de possibles atacs (dels sarraïns, d’altres nobles, dels llauradors del terme) sinó, sobretot, per a obligar els llauradors de la castellania a pagar els impostos.

Malgrat això, no és fàcil aplicar la definició, ja que perquè un edifici es considere "castell" normalment ha de ser, d'un costat un recinte més o menys rectangular o que s'adapte al terreny, d'un altre, ha de tenir una torre habitable i finalment un pati d'armes al voltant del qual es disposen diferents dependències. Açò és aplicable als castells cristians, ja que en els musulmans es prescindeix de la torre de l'homenatge i en el cas de les alcassabes es converteixen en vertaderes ciutadelles amb multitud de torres i dependències intercomunicades. El castell és un edifici que respon a la necessitat de defensa en una època marcada per les guerres, les conquestes i les razzies de càstig i pillatge. Per això van començar tenint un ús pràctic i la seua arquitectura no va aspirar a realitzar alguna cosa bella sinó funcional. Amb el temps, el castell medieval es va convertir en palau i d'aquesta manera va aparèixer el gust estètic. Tanmateix, la singular circumstància històrica que visqué Espanya durant l'edat mitjana determinà un panorama diferent al d'altres part d'Europa. A Espanya, des de començaments del segle VIII fins a la fi del XV es produeix un llarguíssim període d'intermitències bèl·liques, no solament entre cristians i musulmans, sinó entre els propis regnes i taifes dels uns i els altres, cosa que determinaria la construcció d'un innombrable conjunt de fortaleses de tipus militar, de caràcter molt funcional. 

Per tant, a diferència d'Europa, els castells construïts a Espanya són més bé xicotets (encara que hi ha excepcions de grans dimensions) amb torres amb merlets, però rarament rematades en cuculles. També poden tenir fossat al voltant sec. Aquest model de castell espanyol s'allunya molt del castell palatí centreeuropeu, amb multitud de finestres, jardins, capella, pati palatí i fossat amb aigua. Una altra característica diferenciadora dels castells espanyols, és que, en general, van ser abandonats a mesura que els seus originals usos defensius van ser superats per la tecnologia armamentística. Per això encara perduren a Espanya una bona col·lecció de ruïnes i castells en acceptable estat que conserven quasi per complet la seua estructura medieval pura. En aquest sentit és destacable l'enorme col·lecció de castells mil·lenaris (anteriors a l'any 1000) conservats a Espanya d'època hispanomusulmana, Finalment podem dir que, seguint el concepte de castell, sense incloure torres, ciutadelles, fortificacions o un altre tipus d'elements de defensa, n'hi ha prop de 2500 fortificacions i el nombre dels conservats i la seua varietat artística, històrica i cronològica és enorme.

Quant a les funcions que pot tindre un castell, aquestes en serien tres: plaça militar, centre administratiu d’un senyor feudal i habitatge de la noblesa. Per això, la seua estructura inicial, molt senzilla, consistia en: una muralla a l’interior de la qual s’alçava una torre circular (o quadrada) i un seguit de construccions massisses. En general podríem dir que un castell pot ser definit com el conjunt d’un mur i una torre. La torre podia tenir diverses estances de dimensions reduïdes, que permetien viure-hi sense massa comoditat. Al nucli inicial, format per la torre i el mur s’anaren afegint altres construccions, sobretot, destinades a allotjar els soldats, guardar el bestiar i emmagatzemar la collita i els impostos; posteriorment, s’hi afegia la sala, anomenada sovint palau, des d’on el senyor exercia les seues funcions i que servia també de menjador. Entre la sala, la torre i la capella es creava un espai anomenat plaça d’armes. El castell, en principi, havia de ser autosuficient. Havia de tenir prou provisions, homes, armes i materials de construcció com per a resistir un setge. També havia de disposar d’un espai específic per a allotjar el castellà, la seua família, servents i cavallers, i un hort amb verdures i plantes medicinals, així com llibres de gestes per a alliçonar i entretenir els cavallers.


Arquitectura i estructura d'un castell

Cal advertir, d'antuvi, que el que es pot observar avui en dia dels castells és únicament el seu esquelet, puix manca no sols tota la part de fusta, que era molt important, sinó també l’arrebossat de calç i arena que solia cobrir els murs. Amb tot i això anem a definir quins eren els seus elements més importants:

– La muralla: Construcció que envolta i aïlla el castell de l’exterior. Solen ser amples, entre un i dos metres de gruix i d’una alçada considerable, entre 5 i 8 metres. Poden tenir un o més recintes emmurallats.               

– Les torres: Són els elements defensius de més alçada d’un castell. Poden ser quadrades o redones i generalment estan coronades per merlets i corsera. La porta es troba al primer pis, d’aquesta forma es dificulta l’accés a l’enemic. La més important d’un castell és la torre major o de l’Homenatge, la de més alçada i la que simbolitza el poder feudal. Solen tenir alçades considerables, en alguns casos més de quinze metres i murs gruixuts, sovint de més de dos metres.

 El pont llevadís: És  un  pont  mòbil  amb  caràcter  defensiu,  que  se situava sobre la trapa, i quan es tancava pareixia una porta.

– El pendó: És un tipus de bandera utilitzada com a distintiu, senyal o insignia des de l'edat mitjana.

– El portal i rastell: Era el lloc d’accés al castell i estaven defensats, en alguns casos, per valls i pont llevadís. Si el castell tenia més d’un recinte emmurallat, cada recinte tenia el seu portal defensat.

– Les espitlleres: L’element cabdal, amb els merlets, de la defensa d’un castell. Es podia accedir fàcilment des de l’interior, observar l’enemic per l’escletxa i disparar. Hi ha de moltes formes, grans, mitjanes o menudes, i al segle XV apareixen les fetes per arma de foc, amb una part eixamplada a la base, que evolucionen aviat a troneres.

– Els merlets: Coronen les muralles i les torres, i a sobre tenien tot un taulat fet de fusta com a protecció. Eren quadrats que sobreeixien de les muralles per a protegir als soldats, que s'amagaven darrere. Hi ha de molts tipus, però generalment són rectangulars i de dimensions variades. En alguns casos tenen una espitllera al mig. Són particularment interessants els anomenats “de mantellet”, amb un tauló de fusta que hom podia moure verticalment, ja que estava sostingut per un eix a la part superior. D’aquesta forma el ballester restava protegit.

– Els matacans: Elements defensius en general de les portes, també anomenats “lladroneres”. Són espais protegits però amb la part inferior oberta, de forma que es pot vigilar la porta que està tot just a sota i disparar o llençar qualsevol cosa a l’enemic.

– La finestra saetera: És una finestra molt estreteta des de les que es llançaven fletxes i altres armes llancívoles. 

– Les corseres: Són un seguit de matacans units. Les trobem generalment coronant les torres, però també hi ha de muralla.


Construcció del castell

El castell era construït pel mestre d'obra que era l'encarregat de dissenyar el projecte, feia els plànols i supervisava la construcció. Els mestres canters triaven i tallaven la pedra.

Quan les pedres estaven preparades els manobres  alçaven el castell amb l’ajuda dels peons per juntar les pedres, els bloquets, anomenats carreus, i feien servir argamassa. 

Els fusters tallaven les fustes i feien les bigues, les bastides, les estructures per suportar els arcs, sostres, etc...

Els ferrers eren els que manejaven la "farga" i dominaven l'art de la forja. feien les reixes, claus i reforços de la portes, etc., així com la construcció i manteniment de les eines de pedrera, fonamentalment els punters que eren els que més sofrien. A més d'atendre les necessitats de l'obra, els ferrers s'encarregaven de realitzar les ferramentes de les portes i les reixes

El pintors entraven quan se n'anaven els picapedrers i els paletes després d’acabar la seua tascaTot i que ara veiem que la majoria de les parets dels castells estan nues amb la pedra vista, no era així originalment, ja que es decoraven amb pintures i tapissos.

Materials de construcció més corrents:

 – La pedra: Generalment utilitzaven la de la contrada, extreta al fer les valls, d’una pedrera propera o els còdols d’un riu o rierol proper. La trobem ben escairades (generalment a les cantonades i edificis nobles) més o menys escairades i sense treballar, això depenia de la part del castell que s’havia de construir. Aquestes pedres podien ser grans, de mig a un metre, mitjanes, inferiors a mig metre, i petites, de menys de 20 centímetres. Sovint les trobem barrejades en la construcció d’un castell. 

– El morter: Era fet amb calç i arena. Afegint aigua s'obtenia l'argamassa que s'usava per unir les pedres.

– La fusta: Era un element molt important en la construcció de castells, tant per les bastides per aixecar-lo, com en els diferents edificis interiors i el sostre sobre muralles i torres. Malauradament avui han desaparegut i no ens resta cap vestigi d’elements construïts amb fusta a l’Edat Mitjana.

– El ferro: Malgrat que era més important en la fabricació d’armes i ferramentes, el ferro també és un element important en la construcció de castells, especialment per a la protecció de portes i finestres, o pels rastells.


Castells i palaus

S'ha creat una pagina web, Spain Heritage Network, l'objectiu de la qual és donar informació, així com servir de lloc de venda on line d'entrades i activitats als castells i també palaus més emblemàtics d'Espanya. També ofereix visites culturals, allotjaments o restaurants, fins i tot existeix la possibilitat de llogar-los per celebrar qualsevol esdeveniment. Ha esta fundada per diversos agents de viatge i propietaris de castells i està recolzada per Turespaña. 


La seua pàgina d'inici mostra un mapa d'Espanya amb tots els castells i palaus adherits de moment (quasi un centenar), sobre el logo del qual pots punxar per a conèixer la seua oferta. Al costat, un cercador permet localitzar-los per nom, per ubicació, per ruta o per serveis. També hi ha desplegables per a organitzar una ruta tematitzada (sempre amb introducció temàtica d'un historiador, l'itinerari en Google Maps i informació pràctica per a fer el recorregut amb cotxe pel teu compte), o rutes de senderisme, per si en comptes d'amb quatre rodes vols visitar-los a peu.

Hi ha també una altra secció dedicada a les activitats que pots fer als nostres castells.

Alcassaba d'Almería

  

Està situada a la ciutat d'Almeria.

http://almeriapedia.wikanda.es/wiki/Alcazaba_de_Almer%C3%ADa

Alcàsser dels reis cristians Còrdova


Situat a la ciutat de Còrdova.

Alcàsser de Segovia


Està situat a la ciutat de Segovia.

http://www.turismodesegovia.com/es/que-ver/monumentos/alcazar

Alcàsser de Toledo

 
 Està situat a la ciutat de Toledo

http://www.toledo-turismo.com/es/alc%C3%A1zar_241

Alhambra de Granada

  

Està ubicat a la ciutat de Granada.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alhambra

Castell d'Aguas Mansas

 

Está situat a la població d'Agoncillo a la Rioja

http://asociacioncastillosrioja.com/_fichas/agoncillo.html

Castell d'Alarcón


Està en el poble d'Alarcón (provincia de Conca) i actualment és un Parador de Turisme.

http://www.monumentalnet.org/castilla_la_mancha/cuenca/alarcon/alarcon/castillo_de_las_altas_torres.php

Castell d'Alburquerque


  

També anomennat castell de Luna, està situat a Alburquerque, província de Badajoz.

http://www.monumentalnet.org/extremadura/badajoz/alburquerque/alburquerque/castillo_de_alburquerque.php

Castell d'Alcalá de Guadaira


Es troba ubicat a la ciutat sevillana d'Alcalá de Guadaira.

Castell d'Alcalá del Júcar


Està ubicat al poble d'Alcalá del Júcar dintre de la província d'Albacete.

http://www.jdiezarnal.com/castillodealcaladeljucar.html

Castell d'Alija del Infantado


Està situat al poble d'Alija del Infantado que pertany a la província de Lleó.

http://www.alijadelinfantado.com/monumentos/castillo.htm

Castell de l'Aljafería


Es troba ubicat a la ciutat de Saragossa i era alhora un palau.

http://www.zaragoza.es/ciudad/turismo/es/que-visitar/detalle_Monumento?id=7

Castell d'Almansa


Es troba situat a la població d'Almansa que pertany a la província d'Albacete.

http://turismoalmansa.es/castillo-de-almansa-2/

Castell d' Almenar


Es troba ubicat al muncipi d'Almenar que pertany a la província de Sòria.

http://www.castillosdesoria.com/almenar.htm

Castell d'Almodóvar del Río


Està situat al poble d'Almodóvar del Río dins la província de Còrdova.

http://www.cordoba24.info/castillo_almodovar/

Castell d'Alquézar


Està ubicat al municipi d'Alquézar que pertany a la província d'Osca. Inclou una Col·legiata.

http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/castillo-de-alquezar